ORÍGENS DE ROSSELLÓ
El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'Alta Edat Mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica.
Els orígens del comtat de Rosselló es troben en l'antic comtat visigòtic, la jurisdicció del qual corresponia, molt problablement, al de l'antiga ciutat iberoromana de Ruscino i amb el bisbat d'Elna. Aquest primitiu comtat, que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir, el creà el rei visigot Liuva I l'any 571.
Els orígens del comtat de Rosselló es troben en l'antic comtat visigòtic, la jurisdicció del qual corresponia, molt problablement, al de l'antiga ciutat iberoromana de Ruscino i amb el bisbat d'Elna. Aquest primitiu comtat, que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir, el creà el rei visigot Liuva I l'any 571.
Característiques generals
Les nombroses particularitats del català septentrional es poden explicar en bona part pel contacte o comunitat d'orígens d'aquesta mateixa llengua amb l'occità. Parlar d'occitanismes per a vocabulari, és difícil, un bon nombre d'aquestes paraules són probablement d'una forma de llatí comú al Rosselló i al Llenguadoc.
Que la proximitat llenguadociana hagi ajudat a conservar paraules comunes amb l'occità en el rossellonès, és evident, amb això no n'hi ha prou per fer-ne occitanismes, excepte evidentment en una postura ideològica que voldria que l'anomenat català septentrional hagi sofert de la contaminació occitana via el manlleu.
Cal dir que com al Sud de l'Albera passa amb el català, al Nord la imposició del francès als catalanoparlants del país ha induït francesismes. Conserva alhora certs elements de la llengua antiga preservats de la influència de l'espanyol.
Tal com defensen molts lingüistes especialitzats en l'estudi d'aquesta àrea lingüística, la majoria dels caràcters propis del dialecte rossellonès provindrien, d'una banda, de l'assimilació d'elements occitans, i d'altra banda, del fet que els locutors rossellonesos parlen tant el català com el francès, cosa que provoca una contacte entre ambdues llengües.
Les conseqüències concretes d'aquesta situació sobre la llengua parlada a la Catalunya Nord consisteixen en nombroses interferències, causades pel bilingüisme, i també en molts manlleus del francès, de l'occità i fins i tot del castellà. D'això en resulta: un ús especial de certs termes catalans, així com l'assimilació de paraules franceses i occitanes en la llengua parlada una francesització d'unes formes verbals, i un ús especial dels temps verbals la creació de noves frases fetes.
Que la proximitat llenguadociana hagi ajudat a conservar paraules comunes amb l'occità en el rossellonès, és evident, amb això no n'hi ha prou per fer-ne occitanismes, excepte evidentment en una postura ideològica que voldria que l'anomenat català septentrional hagi sofert de la contaminació occitana via el manlleu.
Cal dir que com al Sud de l'Albera passa amb el català, al Nord la imposició del francès als catalanoparlants del país ha induït francesismes. Conserva alhora certs elements de la llengua antiga preservats de la influència de l'espanyol.
Tal com defensen molts lingüistes especialitzats en l'estudi d'aquesta àrea lingüística, la majoria dels caràcters propis del dialecte rossellonès provindrien, d'una banda, de l'assimilació d'elements occitans, i d'altra banda, del fet que els locutors rossellonesos parlen tant el català com el francès, cosa que provoca una contacte entre ambdues llengües.
Les conseqüències concretes d'aquesta situació sobre la llengua parlada a la Catalunya Nord consisteixen en nombroses interferències, causades pel bilingüisme, i també en molts manlleus del francès, de l'occità i fins i tot del castellà. D'això en resulta: un ús especial de certs termes catalans, així com l'assimilació de paraules franceses i occitanes en la llengua parlada una francesització d'unes formes verbals, i un ús especial dels temps verbals la creació de noves frases fetes.
Geografia
El Rosselló és una plana oberta al mar i voltada de serres, com la plana bessona de l'Empordà, el que dóna lloc a una colla de paisatges diferents i subcomarques individualitzades: La Plana del Rosselló o de Perpinyà és la rodalia de la capital de la comarca.
El Riberal és la part de la plana al voltant de la Tet, entre Perpinyà i el Conflent i és una zona dedicada tradicionalment al regadiu.
La Salanca s'extén entre l'Estany de Salses, al límit nord de la comarca, i la Tet, i deu el seu nom a la presència de crostes salines al terreny. El risc de salinització dels aqüífers per la seva explotació excessiva deguda al turisme hi és un problema.
Els Aspres, muntanyes esquistoses i arrodonides que fan de transició entre la plana i el Canigó. El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord del 2007 l'eleva a la categoria de comarca.
Les Corberes, únic testimoni del Prepirineu nord a Catalunya, forma un paisatge sec a causa de l'efecte de la tramuntana i a la naturalesa calcària de la roca, que dóna lloc a un modelat càrstic que fa que l'aigua s'escoli. La subcomarca és compartida entre el Rosselló, la Fenolleda i un petit tros de l'Aude.
Els pobles costaners de la Marenda o Costa Vermella; és a dir, Cotlliure i Banyuls de la Marenda.
L'Albera és la zona al voltant de la mateixa serra, i de vegades ha sigut considerada una subcomarca del Vallespir i segons el GREC incorpora la Marenda.
El Riberal és la part de la plana al voltant de la Tet, entre Perpinyà i el Conflent i és una zona dedicada tradicionalment al regadiu.
La Salanca s'extén entre l'Estany de Salses, al límit nord de la comarca, i la Tet, i deu el seu nom a la presència de crostes salines al terreny. El risc de salinització dels aqüífers per la seva explotació excessiva deguda al turisme hi és un problema.
Els Aspres, muntanyes esquistoses i arrodonides que fan de transició entre la plana i el Canigó. El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord del 2007 l'eleva a la categoria de comarca.
Les Corberes, únic testimoni del Prepirineu nord a Catalunya, forma un paisatge sec a causa de l'efecte de la tramuntana i a la naturalesa calcària de la roca, que dóna lloc a un modelat càrstic que fa que l'aigua s'escoli. La subcomarca és compartida entre el Rosselló, la Fenolleda i un petit tros de l'Aude.
Els pobles costaners de la Marenda o Costa Vermella; és a dir, Cotlliure i Banyuls de la Marenda.
L'Albera és la zona al voltant de la mateixa serra, i de vegades ha sigut considerada una subcomarca del Vallespir i segons el GREC incorpora la Marenda.
Descripció fonètica
El tret més característic del català rossellonès és la pronúncia de la O tancada tònica com si fos una U. Així, la frase "El pont del Canigó" s'hi pronuncia "El punt del Canigú".
Igual que en castellà, el sistema vocal del rossellonès es redueix a cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u]. Però no es tracta pas d'una influència del castellà.
Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants. A més, adjectius com fàcil, difícil, científic esdevenen en rossellonès facil·le, dificil·le i cientifique.
La L , quan és davant d'una T, tendeix a desaparèixer, fenomen que explica l'existència de paraules com escuta per escoltar.
Tal com en mallorquí i en catlà popular, moltes paraules que s'acaben en IA els dialectes centrals tendeixen a reduir-se en I, així com història és histori i ràbia esdevé rabi.
Igual que en castellà, el sistema vocal del rossellonès es redueix a cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u]. Però no es tracta pas d'una influència del castellà.
Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants. A més, adjectius com fàcil, difícil, científic esdevenen en rossellonès facil·le, dificil·le i cientifique.
La L , quan és davant d'una T, tendeix a desaparèixer, fenomen que explica l'existència de paraules com escuta per escoltar.
Tal com en mallorquí i en catlà popular, moltes paraules que s'acaben en IA els dialectes centrals tendeixen a reduir-se en I, així com història és histori i ràbia esdevé rabi.
Cal notar la desaparició de la lletra X en moltes paraules com peix i calaix que solen pronunciarse pei i calai, però al plural apareix pronunciats o no, i passa a ser de peixos i calaixos a peixs i calaix o peis i calais.
Morfosintaxi
Els pronoms possessius llur, llurs, llura i llures que se solen emprar amb article al davant (ex: La llura mare), igual que mon, ton, sa, ma, ta, sa, mes, tes i ses gairebé solament pels membres de la família com a bona part de la resta del català. A més, el rossellonès comparteix amb el valencià els pronoms possessius meua, teua i seua. Malgrat això, el pronom sol posar-se abans del nom al qual es refereix ("Mon Déu", en lloc de "Déu meu").
Es destaca l'extensió del plural en "os", en articles com "aquestos", "aqueixos", "ellos", "aquellos", "quinos" i fins i tot "quantos".
La formació de la negació ha quedat reduïda al grau pas.
Ex: Ton pare menja pas.
El rossellonès conserva "quelcom" i manlleva del francès "n'importa qui", "n'importe què", "n'importa quan" i "n'importe com", que corresponen a "qualsevol", "qualsevol cosa", en "qualsevol moment" i de "qualsevol manera".
Truasieme, quatrieme i cinquieme solen substituir tercer, quart i cinquè. A més, el rossellonès va conservar del català medieval el desesset o disesset, el desevuit o disevuit i desenou o disenou, com l'occità dètz-e-sèt, dètz-e-uèit, dètz-e-nòu.
El rossellonès no utilitza pas el pronom "em", independentment de la seua posició. Per tant, podem sentir frases com "Me fa pena", o bé "crida-mé més tard".
En les altres formes de català, l'enclisi es fa obligatòriament a l'imperatiu, al gerundi i a l'infinitiu. Igual que en francès, el rossellonès només fa l'enclisi quan la frase és l'imperatiu. Així, es dirà "M'ha demanat de li comprar el llibre" en lloc de "M'ha demanat de comprar-li el llibre".
En rossellonès, molts participis solen canviar de forma. Així, existeixen "mereixit", "coneixit", "naixit" i "creixit".
Es destaca l'extensió del plural en "os", en articles com "aquestos", "aqueixos", "ellos", "aquellos", "quinos" i fins i tot "quantos".
La formació de la negació ha quedat reduïda al grau pas.
Ex: Ton pare menja pas.
El rossellonès conserva "quelcom" i manlleva del francès "n'importa qui", "n'importe què", "n'importa quan" i "n'importe com", que corresponen a "qualsevol", "qualsevol cosa", en "qualsevol moment" i de "qualsevol manera".
Truasieme, quatrieme i cinquieme solen substituir tercer, quart i cinquè. A més, el rossellonès va conservar del català medieval el desesset o disesset, el desevuit o disevuit i desenou o disenou, com l'occità dètz-e-sèt, dètz-e-uèit, dètz-e-nòu.
El rossellonès no utilitza pas el pronom "em", independentment de la seua posició. Per tant, podem sentir frases com "Me fa pena", o bé "crida-mé més tard".
En les altres formes de català, l'enclisi es fa obligatòriament a l'imperatiu, al gerundi i a l'infinitiu. Igual que en francès, el rossellonès només fa l'enclisi quan la frase és l'imperatiu. Així, es dirà "M'ha demanat de li comprar el llibre" en lloc de "M'ha demanat de comprar-li el llibre".
En rossellonès, molts participis solen canviar de forma. Així, existeixen "mereixit", "coneixit", "naixit" i "creixit".
Lèxic rossellonés
El rossellonès conté moltes paraules franceses catalanitzades: cahiet (llibreta), cartable (cartera), craion (llapis), vutura (automòbil. 'cotxe' és un castellanisme), socissa (botifarra), trotuart (voravia), presque (gairebé), apuprés (més o menys), afrosament (espantosament), agaçant (empipador), assieta (plat), atenció (francesisme, que es fa servir per a cridar l'atenció, com "compte"), xarmant (encantador. La paraula 'charme' s'ha exportat a tot arreu : 'charming' en anglès, 'charme' en portuguès...), jornal (en català és la paga diària. En portuguès també és el 'quotidià' de paper),vitesse (velocitat), usina (fàbrica), tupet (barra), survetllar (vigilar), servieta (tovalló), ruta (carretera. Possible occitanisme), même (fins i tot), se fatxar (renyir, enfadar-se), domatge ((pena, en el sentit "és una pena que, és (un) pecat que". Els sudcatalans abusen del castellanisme 'llàstima', Quin domatge! = Quina pena, Malaguanyat (-ada) !, que…"), verbal o contravenció (multa).
És molt probable que moltes d'aquestes paraules del català septentrional es retrobin en l'occità.
Cal destacar la presència de molts termes vinculats a l'occità (d'arrel antiga o d'introducció més recent): espertinar (berenar), feda (per ovella), let/leda (lleig/lletja), pastre (per pastor), veire (got), belleu (potser. El trobem en Ramon LLull), jaupar (lladrar), estonant (estrany), ribera (riu), sous (diners).
I també uns manlleus del castellà (de vegades comuns a la resta del català): hasta (en lloc de fins), apoio (del castellà apoyar), atràs (arcaisme del català, occitanisme i alhora pertany al castellà),gasto (per despesa), desditxa (per infelicitat), ciego (per cec) i matxo (per mul).
Molts verbs que expressen el moviment es conjuguen, igual que en francès, amb el ver sere i no pas amb haver.
És molt probable que moltes d'aquestes paraules del català septentrional es retrobin en l'occità.
Cal destacar la presència de molts termes vinculats a l'occità (d'arrel antiga o d'introducció més recent): espertinar (berenar), feda (per ovella), let/leda (lleig/lletja), pastre (per pastor), veire (got), belleu (potser. El trobem en Ramon LLull), jaupar (lladrar), estonant (estrany), ribera (riu), sous (diners).
I també uns manlleus del castellà (de vegades comuns a la resta del català): hasta (en lloc de fins), apoio (del castellà apoyar), atràs (arcaisme del català, occitanisme i alhora pertany al castellà),gasto (per despesa), desditxa (per infelicitat), ciego (per cec) i matxo (per mul).
Molts verbs que expressen el moviment es conjuguen, igual que en francès, amb el ver sere i no pas amb haver.
